Fa uns dies quedem a trobar-nos un dissabte pel bar del carrer major on sol passar alguna estona, quan arribe cap a l'una acaba d'eixir, li cride a casa i la seua dona m'indica que està en el baix preparant la paella.

          No sabia exactament on era però, tot just arribar pel seu carrer, l'aroma del sofregit em dirigix al lloc exacte, on em rep cordialment. M'invita a prendre seient, mentres va possant l'aigua que es convertirà en caldo que rebrà l'arròs...

          Abans de començar a fer-li preguntes concretes intercanviem unes paraules centrant l'objectiu de l'entrevista a voler conéixer un poc més de Pepe Gimeno, el músic amb més edat en la Banda ESLAVA, els seus records, opinions, experiències i alguna anècdota després de setanta anys de la seua vida dedicada d'una forma o altra a la Societat Musical Centre "ESLAVA" d'Albuixech...

Pepe Gimeno va nàixer un 29 de gener allà en el 1933, de cabell blanc, semblant saludable i de gran vitalitat, no aparenta eixos huitanta anys que porta a les seues esquenes. 

La seua afició per la música ve de tradició familiar?

          No, tot va començar un poc per casualitat, l'afany de descobrir noves coses unit que alguns amics s'havien apuntat va fer que jo també als 10 anys començara a conéixer el món de la música.

Què recorda d'aquells primers anys?

          Aquell primer any en 1943 va ser la primera vegada que vaig participar en un certamen de Bandes, era en la Fira de juliol, el que hui es coneix com el Certamen Internacional de Bandes de València, en competició amb la Banda de Buñol vam obtindre el primer premi de la secció segona amb D. José Goterris com a director (esbossa un somriure).

          En aquells anys no havien subvencions, només les quotes dels socis i un percentatge del que tréiem en les actuacions mantenien la Societat Musical. Era un altre tipus de música, sarsueles, pasodobles... i encara que cada època porta la seua, m'agrada més el tipus d'obres que interpretem en l'actualitat. Durant molts anys un grup de músics s'encarregaven d'amenitzar les nits de cap d'any, altres festes i els dissabtes a la nit i diumenges a la vesprada hi havia ball en la part de darrere del Bar musical.

          Al principi érem tots hòmens i, fins passats uns anys, quatre o cinc, no va començar a incorporar-se alguna dona a la Banda com Maruja (Mª Pilar Ruíz) i més tard alguna amiga que no van continuar, van ser les primeres... (destaca la gran importància de la presència de la dona en la Banda i el gran paper que va realitzar a partir d'eixe moment).

Què destacaria de la Banda de Música després de tants anys en ella?

          Tota la seua trajectòria i el gran impacte cultural en el poble, prova d'això és que tenim dèsset o díhuit fills d'Albuixech que estan vivint de la música gràcies en gran part a esta Banda, a la Societat Musical.

          Lamentablement hi ha alguns que miren de reüll a la Banda i per culpa de xicotetes picabaralles o disputes no continuen en ella, sense tindre en compte que per damunt de tot està la Societat Musical de la què, poder formar part, és un gran orgull. (se li nota una certa tristesa en esta apartat, trova a faltar algunes persones…).

          La Banda ha passejat el nom del nostre poble Albuixech per tota la Comunitat, moltes parts d'Espanya i també en l'estranger, arribant inclús a un lloc tan llunyà com Xina.

En algun moment vas vore perillar la continuïtat de la Societat per motius polítics, econòmics o altres?

          Mai vaig apreciar que la política influïra en la Banda, al contrari, sempre hi havia una gran harmonia entre tots.

          Van existir moments molt durs, sobretot econòmics, però sempre hi havia gent que amb el seu interés i la seua ajuda van aconseguir mantindre eixa continuïtat. Afortunadament es tenia relació amb músics molt bons com D. Manuel Palau, D. Julio Ribelles... que només amb la seua presència i suport moral donaven força per a seguir. (... també recorda la labor de Manuel Ros, que ens va deixar fa uns mesos, per la seua labor en molts anys que va estar com a President).

          Hem passat pel que era el casino (Bar de Mangal que ara és Ruralcaja) , pel Bar Musical (en l'actualitat Charter) , l'antic ajuntament (ara el Mercat) , per les escoles velles,també dalt del que hui en dia és l'ambulatori, fins a arribar a la nova Casa de la Música. Sempre eixiem avant!!

A qui recordes de forma especial després de tant temps?

          Són tantes persones ... (no vol anomenar a ningú per no deixar-se a algú en el tinter però després d'insistir-li....) , recorde especialment, entre altres, a D. José Mir Félix de Musseros i a D. Julio Ribelles Bonet d'El Puig perquè eren bons músics i per l'interés que van demostrar per la Banda Eslava.

 Molts han sigut els directors que has vist passar per davant…, Què ens dius sobre l'actual, Pepe Suñer , que porta més d'una dècada al capdavant de la Banda?

           Suñer ha aconseguit que existisca una especial harmonia i unió en el grup, sap traure el millor de cada músic, unit a més que és exigent i detallista, ha fet que la Banda ESLAVA tinga un nivell molt alt. Hem d'estar molt contents i satisfets de poder comptar amb ell.

Què significa la música per a tu?

          La música ha sigut des de sempre el meu hobbie , és la que em dóna vida i la que ha fet girar la de la meua família entorn d'ella. He d'agrair a la meua dona Pepa el seu suport i comprensió que sempre ha tingut amb mi en tantes i tantes hores que he dedicat a la Banda i a la Societat.

A més de músic tinc entés que vas exercir el càrrec de President...

          Si, vaig estar durant algun temps com a President i també vaig exercir el càrrec de Secretari, vaig fer de Paperer....

A part de la música tens algun hobbie més?

        També m'agrada la lectura, llig molt i per descomptat sentir música sempre que tinc ocasió.

 Ara et veiem amb el teu bombardí però sempre vas tocar el mateix instrument ?

            No, també he tocat el fiscorn, la trompeta i el trombó

Si et donaren a triar , quines obres t'agradarien escoltar en un concert?

 (Són moltes les que se li passen pel cap, però aconseguisc que anomene les següents) :

          "Oberón", de Carl Maria Von Weber, el pasdoble " Brises Otoñales" de M. Gimeno, "Libertadores" d'Oscar Navarro i "Eslava" de José Suñer Oriola

 Quins consells donaries als més jóvens que com tu comencen amb poca edat i comencen fer sonar els seus instruments ?

        Sobretot que aprofiten l'oportunitat de poder estudiar i que perseveren en l'aprenentatge, perquè són moltes les satisfaccions que rebran a canvi.

          Parlant parlant l'arròs ja s'havia xuplat el caldo i la paella valenciana estava preparada, quedem per a acabar el dilluns següent en La Font de Fargà, un lloc molt especial per a ell.

               Res a vore amb aquell brollador d'aigua de fa seixanta anys i que em descrivia Pepe quan tot allò era marchal ara convertit en polígon industrial al costat del canal, però almenys allí es conservava per mitjà d'una canella de ferro de la que brollava aigua abundant, rodejat  d'obra. entre tarongers i altres arbres frutals en el mateix lloc on solia anar de jove amb els seus amics a jugar, a agafar granotes i alguna anguila que altra.

            Recorda a Antonino del què conserva una gran amistat i vol enviar-li una fotografia del lloc, precisament a l'autor del pasdoble "Prop la Font de Fargà" que ha sigut diverses vegades interpretada per la nostra Banda.

          Este és Pepe Gimeno amb poques paraules, una persona senzilla i humil que se li ompli la boca quan parla de la seua Banda ESLAVA, diu que mai li va suposar sacrifici i cap obligació assistir als assajos o treballar per la Societat Musical, considera que la Banda no li deu res sinó al contrari, ell molt a la Banda, ja que li ha donat l'oportunitat de disfrutar del que més li agrada, de la seua major passió que és la música.

          Un exemple on fixar-nos i aprendre que amb tenacitat i constància mai es perd la il·lusió i que, cada dia que passa, porta noves coses per a continuar aprenent.

salmon